Una mica de tot

L’última actualització és de novembre i ja som a març! Sembla que ens haguem esfumat del mapa, però no és així, continuem vius i amb ganes de escriure al blog tot el que em fet des de llavors.

Començarem amb l’escapadeta a Andorra per comprovar si era veritat que existia el “Tobotronc”, una muntanya russa entre arbres que recorre la muntanya nevada. Resulta que el Pera no feia broma i vam poder pujar al trineu sobre rodes mentre ell controlava els frens (per no menjar-te als de davant, has d’anar frenant). Com que vam quedar molt cansats vam pensar d’anar a unes piscines a relaxar-nos i caminant per Andorra la Vella ens vam trobar un edifici gegant de vidre en forma de punxes amb un cartell que hi deia Caldea i vam pensar que potser allí trobaríem el que necessitàvem. Tres hores dins l’aigua (calenta, freda, gelada!, saunes, yacuzzis, a l’exterior) ens van deixar com nous i a sobre vam veure un espectacle dels Comediants mentre ens banyàvem.

Però tot lo bo s’acaba i tot i què ens haguéssim quedat més temps al país dels tobogans gegants on no existeixen les multes, vam tornar cap a Lleida i cap a Barcelona. És entre aquestes dues ciutats que hem anat passant els caps de setmana de festa i el cap d’any a Arenys de Mar.


I un bon dia de gener, els reixos ens van deixar dos regalets: un marc de fotos digital per posar-hi moltes fotos i uns bitllets d’avió per anar a Roma per fer aquestes fotos! Així que un cop la Gomet va haver acabat los exàmens, van marxar cap a Itàlia. El Pera es va convertir en guia turístic només baixar de l’avió i no se li donava malament. Seguint la tradició de peres i pomes vam visitar allò que era gratis, tot i què, no ens vam perdre el famós Colisseum.


Com ja se sap quan una Pera i un Gomet s’ajunten......PLOU I MOLT! Com no podia ser menys a Roma ens va ploure, pedregar i nevar (potser ara he exagerat). Però el temps no ens va espatllar el viatge i ara podem dir que coneixem Roma de dalt a baix. El nostre top 10 seria:

1. el transport es gratis,
2. està ple de policies (carabinieri) per tot arreu, així que has de vigilar el que fas,
3. els policies no et diuen res si tires de tot a les fonts (monedes, claus),
4. tothom és molt amable i et vol convidar (pagant) a dinar al seu restaurant,
5. et pots servir tu mateix algunes botigues que exposen allò que venen a fora,
6. l’italià s’assembla més al català que al castellà,
7. no es pot foradar Roma per fer metro perquè et trobaries la segona residència d’Augusto,
8. tots els autobusos paren a Terminilli,
9. es menja molt bé i molt variat (pizza i pasta, pasta i pizza)
10. si dus un paraigües te’n vendran un altre, si estàs de vacances et vendran un antiestrés i si ets wapo et voldran fer fotos davant la Fontana de Trevi per penjar-la al seu menjador.

Així es Roma vista per una Pera i un Gomet.

Va arribar el carnestoles i com ens havia agradat tant la ciutat romana, i fent honor al sobrenom del Pera, la disfressa d’enguany va ser de romans. I no se si existien els llits amb rodes llavors, però tots els romans es van tirar en un llit diumenge al matí pels carrers de Lleida per demostrar que després d’una nit de festa encara pots treure forces d’algun lloc.

I d’aquell cap de setmana de disfresses aquest, que hem decidit descansar que ja hem demostrat amb l’escrit que no em parat d’anar amunt i avall en 4 casi mesos. Aquest cop no van anar a descansar a cap piscina, sinó que vam preferir fer un teatre a veure Zzaping. És una obra que fan al Teatreneu i que val la penar per passar una bona estona mentre els actors no en passen una de tant bona, ja que tot el que passa a l’obra no està escrit i s’improvitza 30 segons abans de que passi. Ara em dedico a fer propaganda..tot i que si ho penso...qui la llegirà?

Pròxima parada: Concert de la Pegatina al Cotton!