viernes, 28 de noviembre de 2008

De festa per la capital

Dissabte passat mos vam deixar veure per Barcelona, tot i què sempre intentem evitar sortir de festa per la capital. Tot sigui per la companyia! Semblarà increïble, però ens va acompanyar la gomet desapareguda (per si algú tenia dubtes, encara és viva). Vam sortir també amb la noia Renfe, la Cristina i els castellers de Sants.

A la tarda va tocar anar de compres ja que el Pera va trobar el moment oportú per comprar tot allò que no venen allí on viu. Després ens vam dirigir a buscar a la Gomet Alta, la noia Renfe i la Cristina (que no té cap sobrenom, pobre) a la biblioteca de les Aigües. Collons com costa trobar algú en aquesta biblioteca! 

Bé, un cop estàvem tots, vam anar a sopar a Gràcia amb alguns dels castellers de Sants (els més veterans em sembla ;) ). Però trobar un lloc per sopar no és tant fàcil com sembla, podríem dir que ens va costar una hora trobar un bar (i no perquè no n’hi hagi cap, Gràcia n’està ple! ) on encabir-nos tots. Semblava que tothom s’hagués posat en contra nostra i no mos volguessin deixar sopar perquè un cop vam decidir-nos per un Kebab van haver d’esperar que es buides una taula, però es veu que tenien molta xerrera i no acabaven de voler marxar. Nosaltres però vam fer pressió pels vidres del bar (es difícil estar agust xerrant quan tens tot de cares ampegades als vidres mirant-te fixament amb cara marxa d’una vegada!). Així que finalment la noia de ratlles (que era la que més empudegava) i els seus amics van marxar i ens van deixar menjar els nostres kebabs.

En acabat van anar cap a la Sala Salamandra a l’Hospitalet del Llobregat. Allí, després de unes certes gestions amb el DNI (no sé perquè ningú creu que la Gomet baixeta tingui 20 anys) vam omplir la sala perquè no hi havia gaire més gent. Feia potser més d’un mes que les Gomets no sortien juntes i van aprofitar l’ocasió per fer allò que solien fer: ningú es va quedar sense el seu gomet, fins hi tot l’home solitari de la barra va tenir el seu moment de glòria. La Neus (una borinotarroplegada)  i la Gomet baixeta van aprofitar un moment per anar al lavabo amb la mala sort que es van equivocar de porta i van entrar al que no era i va venir a buscar-les un segurata de la discoteca. Tampoc hi ha per tant! Al Pera, en canvi no el va venir a buscar ningú.

A la foto se’ns pot veure animant a tota la discoteca a ballar. Dons això es tot, fins la pròxima!



martes, 11 de noviembre de 2008

ARBECA I BELLPUIG

Un altre cap de setmana, una altre crònica per escriure. Aquest cap de setmana, però s’ha allargat fins dilluns. Sempre va bé poder descansar un dia sencer després d’un cap de setmana atrafegat. No va ser pas intencionat, per això, però es veu que els diumenges a la nit els de l’Avant van tots plens i no hi havia lloc per posar-hi a la GOMET.  Així que ens vam haver d’esperar fins dilluns.

Per agafar energies vam anar al Roma i després a la Falcata on ens vam trobar amb una despedida gitana i vam tindre un sopar ple de rumba i palmes desprès de uns entrepans unes birres i algun pacharan i veure com el barça torna a golejar en dirigim cap al concert

Aquest dissabte va tocar Arbeca, on tocava la Terrasseta de Preixens, Stereoffon's  i el Belda De veure, només vam veure el Belda, perquè vam decidir de fer cap al Finos a Bellpuig. Allà vam anar a rescatar a la Laura de Lleida, a la Laura de Girona, i a l’amiga de la Laura de Girona.

A Bellpuig ens vam trobar moltes furgonetes molta gent i molt bon ambient una mica de gent i molta humitat tanta que al pàrquing estava ple de caragols i vam agafar uns quants (un dia ja farem una caragolada per tots ja que sempre trobem caragols), vam entrar gratis ja que eren ja les 5 però encara vam poder veure l’últim grup que tocava.

De tornada al cotxe, uns entrepans de formatge per recuperar forces (o el que va quedar de totes les molles ) i a descansar que el dia següent havíem de anar a les colxonetes.

Diumenge vam dinar i desprès per baixar el dinar vam anar a saltar a la colxoneta dels trillissos on ens van fer una guerra de fulles, desprès plens de fulles vam poder anar a visitar el amic cambrer de la gomet Anna i ràpid a buscar billets per el avant per com us em dit no havia, però be dilluns va arribar el cap de setmana ja se sap que els caps de setmana els pots començar quan te vagi be i si tu passes be i estàs agust el pots acabar quan te vagi millor...

Fins la pròxima festa!!!

domingo, 2 de noviembre de 2008

BARRAQUES DE GIRONA

I l'endemà per seguir la festa mos vàrem plantar a Girona. La veritat és que vam tenir els nostres dubtes ja que vam perdre un tren, ens van trucar avisant que ploia, que hi havien XARCOS, que estava enfangat i que el Gavaldà estava malalt i se suspenia el concert dels Pets. Per naltres, que som tossuts, hi vam anar.

Vist que els concerts no eren gran cosa, i que les firetes eren les fires més grans que havia vist mai la Gomet, vam muntar a la granota, als autos de xoc, i a les atraccions quan estanven parades ja que podriem dir que vam tancar les barraques nosaltres. I casi ens hi quedem a dormir! perquè la gent ens oferia mantes i edredons.



De ploure, ploia, però no era per tant! Quatre gotes mal contades. A més ja estem acostumats. Ja anireu veient que sempre que anem de concerts plourà, no cal ni consultar el temps! Conecteuvos al blog i mireu si vindrem.

Així que a les 6 del matí caminavem sols pels carrers de Girona carregats de kepxup, maionesa i sal que haviem pispat per no morir de gana. Sort de la gent de Girona i rodalies que ens va aixoplugar (o almenys aquest era el plan) i ens trens on poder dormir gratis.


CASTANYADA ROCK’08 (PIERA)

Aquest va ser el dia que vam decidir que aviem de fer aquest blog ja que a ultima hora l’Anna GOMET (la noia alta per el Joan) es va tirar enrere i va dir que no anava a Piera amb la entrada comprada i tot la Laura pobra ( la noia baixeta per el Joan) estava penjada i amb dos entrades.

GOMET se fique en contacte amb PERA per avere si anàvem i si si, la GOMET llavors sols tenia que trobar algú qui la portes, no li va ser gaire difícil ja que tenia una entrada de sobres i el primer qui la portes li regalava.

Una vegada allí entre concert i concert vam fer les primeres negociacions per el nou blog ja que veiem que la Anna no esta gaire per la labor i el Joan ens va dir que no li dona temps a vindre desde Nova Zelanda

Els concerts de puta mare molta festa i molt bon ambient però ja se sap que quan un gomet i una fruita es veuen plou i clar això va fer que anés menys gent que els altres anys però nosaltres vam aprofitar la situació per anar a buscar caragols, si plou no se pot perdre el temps...