viernes, 28 de noviembre de 2008

De festa per la capital

Dissabte passat mos vam deixar veure per Barcelona, tot i què sempre intentem evitar sortir de festa per la capital. Tot sigui per la companyia! Semblarà increïble, però ens va acompanyar la gomet desapareguda (per si algú tenia dubtes, encara és viva). Vam sortir també amb la noia Renfe, la Cristina i els castellers de Sants.

A la tarda va tocar anar de compres ja que el Pera va trobar el moment oportú per comprar tot allò que no venen allí on viu. Després ens vam dirigir a buscar a la Gomet Alta, la noia Renfe i la Cristina (que no té cap sobrenom, pobre) a la biblioteca de les Aigües. Collons com costa trobar algú en aquesta biblioteca! 

Bé, un cop estàvem tots, vam anar a sopar a Gràcia amb alguns dels castellers de Sants (els més veterans em sembla ;) ). Però trobar un lloc per sopar no és tant fàcil com sembla, podríem dir que ens va costar una hora trobar un bar (i no perquè no n’hi hagi cap, Gràcia n’està ple! ) on encabir-nos tots. Semblava que tothom s’hagués posat en contra nostra i no mos volguessin deixar sopar perquè un cop vam decidir-nos per un Kebab van haver d’esperar que es buides una taula, però es veu que tenien molta xerrera i no acabaven de voler marxar. Nosaltres però vam fer pressió pels vidres del bar (es difícil estar agust xerrant quan tens tot de cares ampegades als vidres mirant-te fixament amb cara marxa d’una vegada!). Així que finalment la noia de ratlles (que era la que més empudegava) i els seus amics van marxar i ens van deixar menjar els nostres kebabs.

En acabat van anar cap a la Sala Salamandra a l’Hospitalet del Llobregat. Allí, després de unes certes gestions amb el DNI (no sé perquè ningú creu que la Gomet baixeta tingui 20 anys) vam omplir la sala perquè no hi havia gaire més gent. Feia potser més d’un mes que les Gomets no sortien juntes i van aprofitar l’ocasió per fer allò que solien fer: ningú es va quedar sense el seu gomet, fins hi tot l’home solitari de la barra va tenir el seu moment de glòria. La Neus (una borinotarroplegada)  i la Gomet baixeta van aprofitar un moment per anar al lavabo amb la mala sort que es van equivocar de porta i van entrar al que no era i va venir a buscar-les un segurata de la discoteca. Tampoc hi ha per tant! Al Pera, en canvi no el va venir a buscar ningú.

A la foto se’ns pot veure animant a tota la discoteca a ballar. Dons això es tot, fins la pròxima!



1 comentario:

Elisabet dijo...

ara ja ni tinc nom no??? sóc la noia renfe!!! :@